En primer lloc realitzarem una breu descripció geogràfica de la regió en la que s’emmarca Wigan, al considerar que una ciutat no és un element únic sinó que s’interrelaciona i es retroalimenta amb l’entorn tant físic com polític més proper i que, per tant, és necessari conèixer per sobre la fisiografia bàsica.
L’anàlisi geogràfic realitzat ens ha permès entendre per què va ocórrer en aquest lloc i no en cap altre. La zona de North West England propera al mar i per tant amb ports marítims, fronterera amb Gales i Escòcia, fructífera durant l’Edat Mitjana i estratègica en tots els temps, sense accidents geogràfics que impedeixin la comunicació però amb els suficients per protegir-se i poder crear sense témer la destrucció, va ser idònia per el comerç i la revolució industriosa.
Geogràficament aquesta zona es caracteritza per dos accidents terrestres importants.
El primer és el Lake district, el parc nacional més gran de tota Anglaterra, on podem trobar el pic més alt d’Anglaterra –Scafell Pike amb 978 metres per sobre del nivell del mar- i el llac més profund de Gran Bretanya –el Wast Water, amb 79 metres de profunditat-. Fluvialment podem destacar el riu Trent i un dels seus afluents més importants, Derwent. El segon és la plana de Chesire que està pràcticament en la seva totalitat dintre del comptat de Chesire (sud de Manchester i Lancashire, províncies on ha estat situada la ciutat de Wigan) L’est i l’oest de la plana tenen dos caràcters diferents, separats pel que es denomina la dorsal de Chesire, que és una serralada de pedra arenisca amb pics no massa alts. La dorsal de Chesire es pot separar en dos: la regió del nord, amb agrupacions de turons que no tenen denominació pròpia, i la part del sud, que es coneixen amb el nom de turons de Peckforton. Bickerton Hill és una zona al sud de la serralada –part dels turons Peckforton- formada per dues elevacions, una de les quals és amb 227 metres per sobre del nivell del mar, la muntanya més alta d’aquesta serra: Raw Head. La zona, amb una biodiversitat important i una climatologia especial que permet la reproducció i l’assentament de vàries espècies que no podem trobar a la resta de Gran Bretanya, està protegida i designada com a Zona amb interès científic.
La zona de North west England te una extensió total de 14.165 km2. La quantitat de població és de 6.853.201 persones, la tercera regió més poblada després de Londres i de South East. Econòmicament es situa en quart lloc en disputa amb East England en les exportacions i en cinquè lloc en les importacions. Els materials que exporta en major mesura són productes químics i relacionats, maquinària i equipament de transport i productes manufacturats i els llocs on exporta EUA, Alemanya, França, Xina i Espanya. Pel que fa a les importacions són els productes químics i relacionats, mercaderies i productes diversos i la maquinària i equipament de transport el que més es compra i són la Xina, Alemanya, Holanda, USA i Bèlgica on més es compra.
La llengua predominant és l’anglès. Tanmateix s’estan fent esforços per recuperar una antiga llengua celta, el Cumbric, pròpia de la regió. Per la seva història i la ocupació de terrenys més àmplia predomina el dialecte de Lancashire, però hi ha particularitats pròpies a Manchester i a Liverpool que malgrat diferencien no divergeixen en gran mesura de l’accent predominant. Cal tenir en compte les llengües que empren els grups immigrats minoritaris, sobretot a zones on és àmplia la quantitat de població vinguda de fora. Estem parlant, sobretot, de llengües asiàtiques. Espacialment es localitzen en aquelles ciutats i nuclis urbans que van participar de la revolució industrial i que van produir grans concentracions urbanes, és a dir, i sobretot, Manchester i Liverpool.
Pel que fa a les característiques pròpies geogràfiques i humanes de Wigan podríem mencionar que es la ciutat més gran del seu districte i té una població de 90.000 habitants. Es divideix en cinc barris: Douglas, Pemberton, Central Wigan, Wigan Occidental i Mesnes Worsley. Cal tenir en compte que comparant Wigan amb la resta del territori britànic la seva proporcionalitat entre classe obrera i classe mitjana és bastant més elevada a favor de la primera. En una comparativa entre els anys 1931 i 1971 veiem que malgrat ha crescut la classe mitjana no ho ha fet proporcionalment a la resta del territori, on ha estat una pujada molt superior i, per tant, amb l’augment de població, la quantitat de persones de classe obrera ha crescut en aquest temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario